Comentari i propostes

 

COMENTARI SOBRE REFERÈNCIA A PADES EN EL MANIFEST

Tan sols un comentari a propòsit del manifest. Totalment d’acord en el fons del document, tanmateix: Era imprescindible comparar el pla de calor amb el PADES? No us sembla que (intencions apart) posar de costat aquests dos recursos tan diferents en qualitat és ofensiu per a companys que estan treballant AMB nosaltres per una millor atenció AL ciutadà? Creiem que no cal crear-se enemics per defensar l’Atenció Primària.

Joan Atmetlla i Andreu – Metge de Família

Pilar Babi i Rourera – Metgessa de família

RESPOSTA FoCAP

Benvolguts Joan i Pilar,   

En primer lloc us volem donar les gràcies pel vostre comentari i dir-vos que ens crida una mica l'atenció, i al mateix ens sap greu, que la referència a PADES hagi suscitat sentiments d'ofensa en alguns companys.

En el manifest  se cita el PADES entre molts altres serveis o unitats en el sentit que demanem que “es revisi l'evidència i se centrin les actuacions en aquells que generin bons resultats de salut a un cost assumible”. És un principi que hauria se subscriure tot sistema sanitari. Les realitats de PADES en el territori són molt diverses. Des dels equips que fan realment de suport a l'atenció primària per a situacions i pacients complexos, a altres que intervenen per indicació d'algun servei hospitalari sense la intervenció dels professionals de primària, i de vegades, sense que aquests tan sols se n’assabentin. També hi ha alguns equips que sistemàticament fan la visita domiciliària tres persones (metge, infermera i treballador social) sense que hi hagi necessitat. Recordem que els serveis de medicina, infermeria i treballadors socials (siguin de l'EAP o dels serveis municipals) n'hi ha a tot el territori.

El que pensem i volem dir és que el PADES té sentit en la mesura que no trenqui la longitudinalitat i integralitat que és pròpia de l'atenció primària i que quan intervingui sigui de manera coordinada amb aquesta i utilitzant uns recursos proporcionats i per a situacions que sobrepassen les capacitats o habilitats dels professionals de l'atenció primària. No podem concebre una atenció a pacients amb malalties avançades o en final de vida basada en els PADES. Aquesta atenció és funció del metge i la infermera de família.


Potser val la pena traslladar el debat al fòrum de FoCAP per tal de fer una discussió dels diferents punts de vista i percepcions que hi pot haver entorn aquest tema.


Gràcies per fer-nos arribar la vostra opinió i lamenten de veritat si hem ofès algun company o companya, no era la nostra intenció.

 

Junta directiva FoCAP

 


GUANYEM VELOCITAT PERÒ PERDEM EL NORD 

Aquesta mateixa setmana hem sabut que s’eliminava parcialment la normativa que limitava la velocitat del trànsit en els accessos a Barcelona. Es tracta d'una clara mesura política que no en va té lloc amb el canvi de govern i que no ha considerat l'opinió dels tècnics i l'evidència que dóna suport a aquesta normativa.

En primer lloc, la mesura ha estat efectiva en la reducció dels accidents de trànsit. Segons l'informe del Servei Català de Trànsit la mortalitat en accidents de trànsit amb la introducció de la llei va disminuir en un 43%. De manera similar, també van disminuir el ferits greus. La velocitat mitjana va passar de prop dels 97 km/h als 81 km/h, sent especialment important a vies com l'autovia de Castelldefels on la velocitat es va reduir de 120 a 80 km/h. Tots aquests números al final volen dir vides de persones que no han mort o que no han quedat amb seqüeles greus.

En el mateix sentit, la reducció de la contaminació ambiental és especialment important.

Les zones 1 i 2 de la zona metropolitana de Barcelona han incomplert els valors límit de qualitat de l’aire de protecció a la població pel que fa a PM10 (pols fina) i NO2 (òxids de nitrogen). Existeix nombrosa evidència científica que associa aquestes substàncies amb patologia en l'ésser humà i la Unió Europea ja ha iniciat els procediments judicials per incompliment de la normativa europea. Aquestes partícules són producte del trànsit a la ciutat i Barcelona és una de les ciutats d’Europa amb més densitat de vehicles per km2 (3 vegades més que Madrid, 5 vegades més que Londres, 6 que Amsterdam, i quasi 8 vegades més que Oslo). El Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC) va mostrar que la limitació de velocitat havia disminuït en prop d'un 4% l'emissió d'aquestes substàncies. Novament, més números que volen dir morts.

Sembla, doncs, clar que el límit de velocitat ha estat una mesura efectiva. Perquè, doncs, l'estem modificant? És obvi que hi tenen a veure els condicionants polítics i les pressions rebudes pels lobbys aliens (com el poderós Reial Automòbil Club de Catalunya i els seus altaveus mediàtics), però en l'altre camp qui ha aixecat la veu en defensa de la llei? Pocs guerrers s'han atrevit i ens hem deixat portar per l'opinió mediàtica. Però, si les veus en defensa de la normativa han estat poques, com a mínim han estat qualificades: aquesta mateixa setmana un grup de científics del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, entre ells, noms de prestigi internacional com Jordi Sunyer, han escrit una carta al president Mas demanant-li un debat tècnic sobre la zona 80.

I els metges de família (i de la comunitat, segons el meu títol) no hi hem de dir res? La nostra responsabilitat amb els pacients s'acaba quan surten per la porta de la consulta? Hem oblidat que vol dir la Medicina Comunitària amb majúscules (que no és anar a fer xerrades a casals de gent gran)? On és la Societat Catalana de Medicina Familiar (i Comunitària?)?

Hem perdut el nord.

 

Ricard Riel Cabrera
Metge de Família i Psicòleg
EAP El Clot (Institut Català de la Salut)
http://www.linkedin.com/in/ricardriel

 

Febrer de 2011

COMENTARI FoCAP 

El dia 1 de gener de 2008 va entrar en vigor la normativa de limitació a 80 km/h a les principals vies d'accés a Barcelona. I aquest mes de febrer se substituirà per la velocitat variable, que anirà de 80 a 120 km./h. Nous canvis que el passat mes de novembre van constituir promeses electorals pel recentment estrenat Govern català.

Aquest canvi està generant moltes controvèrsies pel possible augment del nombre de víctimes per accident de trànsit (amb una mortalitat elevada especialment entre els joves i amb greus afectes colaterals sobre les famílies) o l'incompliment de la legislació Europea sobre contaminació ambiental. La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) ha fef pública una declaració a favor de limitar la velocitat en els accessos a Barcelona (+) i el director del Servei Meteorològic de Catalunya, David Rodríguez Albert, en declaracions a El Periódico (dimarts 8 de febrer, pág. 27) demana que l'actual govern mantingui la mesura de l'anterior en quan al límit de velocitat.

Ricard Riel, metge de família, denuncia la mesura  i ens aporta informació sobre els possibles efectes secundaris.  A més a més, ens recorda que, tal com va explicar molt bé Tudor Hart, la cura de la salut de la població no es limita a les consultes, requereix una implicació dels metges en la salut pública, especialment d'aquells que som especialistes en salut comunitària.

 


COMENTARI DEL DR. FRANCESC BORRELL

Estrenem nou conseller i el FoCAP li ha fet arribar algunes propostes, que semblen raonables. Per resposta una breu nota de la secretaria del conseller,  que agraeix la carta, i novament un escrit  del FoCAP comentant declaracions del conseller.  Em sorprèn que el FoCAP coincideixi amb dues afirmacions que jo sincerament crec que són precipitades. La presencia de “receptisme” en l’APS, i l’afirmació que és fan massa proves. Permeteu-me algunes precisions:
- En relació a la primera jo només conec un  estudi  amb un cert rigor metodològic, i la seva conclusió va en sentit contrari: eficiència en els perfils de prescripció de la Primària.
J. Simó Miñana, R. de Pablo González,M.J. Ramos Maestre y M.S. Gaztambide Ganuza. ¿Gastamos demasiado en medicamentos? El gasto farmacéutico, un bien de primera necesidad entre los países europeos Aten Primaria 2004;33(5):244-53
 
M’agradaria conèixer estudis actualitzats que sostinguin l’afirmació contrària, si en disposeu. Altrament si l’afirmació es basa només en suposicions penso que hauria de ser retirada.
 
- La segona afirmació la suposo lligada al fet que a Primària demanem massa productes intermedis i analítiques. La gran majoria d’aquestes proves venen condicionades pels protocols, guies clíniques i pautes preventives que emeten organismes de reconegut prestigi, entre nosaltres el PAPPS, la CAMFiC i l’ICS, per esmentar-ne potser els més influents. Els acompliments d’aquestes pautes són francament millorables, el que ha de portar forçosament a incrementar els productes intermedis i les analítiques.  Novament sorgeix el dubte de si l’afirmació del FoCAP  es basa en una opinió o en dades objectives. Si fos el segon cas m’interessaria saber-les, ja que és un punt cabdal per orientar l’acció del nostre col•lectiu. Altrament crec que aquesta afirmació novament hauria de ser revisada i/o retirada.
 
Animar-vos a prosseguir en la magnífica tasca que esteu fent.  Cordialment


RESPOSTA FoCAP

Moltes gràcies pel teu comentari. Ens agrada saber que professionals com tu s’interessen pel FoCAP i segueixen el que s’hi cou. No cal dir que ens encantaria seguir comptant amb les teves aportacions!
 
Respecte al comentari que ens envies:
 
- Creiem que té raó el Conseller quan parla de que el nostre sistema sanitari és excessivament receptista i es demanen massa proves. En cap moment, pèro, entenem que això es refereixi a l’APS, sinó al sistema sanitari en global. Si bé és cert que l’APS ha assolit uns nivells d’eficiència alts (sempre millorables, evidentment) no és menys cert que els nostres hospitals segueixen enlluernats per la tecnologia (en forma de nous fàrmacs o de noves proves o de repetició poc útil d’algunes d’elles). A això ens referim en el comentari que vam fer sobre unes declaracions seves.  Creiem que, així com critiquem tot allò que ens sembla poc encertat (sobretot si té a veure amb l’APS, perquè és la nostra missió), creiem que és bo ser seriosos (se’ns escoltarà més) i també mostrar acord amb allò que ens sembla raonable. Si el Conseller es proposa disminuir el nombre de receptes i de proves realitzades ens posicionarem al seu costat, sempre i quan això no representi un major control de l’APS i es centri on cal fer-ho en aquest moment: en els serveis hospitalaris.
En llegir la teva apreciació, entenem que es pot prestar a confusió pensant que ens estem referint sols a l’APS i no al conjunt del Sistema Sanitari, intentarem explicar-nos millor en una altra ocasió.
 
Moltes gràcies Francesc!!!

 
RESPOSTA DEL Dr. F. BORRELL

Agraeixo molt el comentari, i òbviament la meva apreciació està realitzada des de la crítica constructiva.  Hem de vigilar que el nostre propi discurs no justifiqui que companys nostres estiguin limitats en el seu accés a exploracions complementàries. També hem de tenir en compte l’abaratament de proves. Per exemple, a dia d’avui una bona exploració clínica pot indicar directament una RM de genoll, estalviant passos intermedis  i donant mes eficiència al sistema. Tanmateix a dia d’avui el metge de família no pot demanar RM llevat d’excepcions. No fora justament quelcom a demanar?  El tema dels productes intermedis és per tant un tema molt complex i no podem apuntar-nos a posicions que siguin simplificadores, i em temo que des de l’àmbit polític poden tenir la temptació de simplificar. Ho dic no pas per ser ara el govern X o Y, sinó perquè és diferent veure la temàtica des de la consulta que des d’un despatx. Sempre ha estat així! Per això ens hem d’esforçar en explicar la Primària als polítics, no precipitar-nos i declarar que en això coincidim,  que estem d’acord amb unes posicions que hem llegit al diari amb molta brevetat,  i que poden tenir matisos gens convenients per a nosaltres.
 

Francesc Borrell


Febrer de 2011

 


QUEIXA EXAMEN CONCURS-OPOSICIÓ PER A PLACES DE DUI A L'ICS

És referent a un abandonament de l'examen de les oposicions  forçós el  diumenge passat,  per tenir una urgència imperiosa d'anar al lavabo ja que que patia una infecció d'orina. No hi va haver manera que hem deixessin sortir, ni acompanyada. Després de sis mesos d'estudi intents, els meus esforços han estat inútils.
Es per això que faig una queixa que també espero que surti als diaris (dijous o divendres m'han dit a La Vanguardia), i un recurs d'alçada que presentaré demà passat al director gerent de l'ICS demanant un altre examen. A les presons i a les comissaries bé que tenen mecanismes perquè la gent pugui resoldre aquests temes! I si fos possible un altre examen (improbable) sempre es podria al·legar mala fe si es passen, oi?

Gràcies i salutacions

Maria Sanchez Giralt
Gener 2011


COMENTARI FoCAP

En la denúncia que ens fa arribar la companya ens parla del tracte que va rebre durant l’examen per al concurs oposició a les places d’infermeria-DUI de l'ICS.

També hem rebut moltes queixes verbals (potser es té por de dir-ho per escrit) sobre el contingut de l’examen per les escasses preguntes relacionades amb la clínica i la pràctica infermera diària. Si  d'aquest examen en deduïm el perfil del personal d'infermeria que busca l'ICS per a l'atenció primària, estem arreglats. Infermeres amb experiència, formació i compromís veuran com no poden seguir en el seu lloc de treball i que no ha servit per res l'esforç que han fet durant mesos preparant l’examen. Han aprovat una part molt reduida dels presentats.  Coneixent el nivell de preparació de les infermeres que es varen presentar aquest resultat només es pot explicar per dues raons: o els qui van fer les preguntes i qui va autoritzar l’examen es van equivocar rotundament en el contingut per valorar els coneixements propis de l'infermeria d'APS, o hi havia una voluntat prèvia de que les places no fossin atorgades. És una manera encoberta de no fer més personal estatutari? Volen deixar les places sense ocupar per facilitar el trasllat d'infermeres amb tan sols experiència hospitalària? Volen anar a contractes laborals? Si és així ho havien d'haver dit abans i no fer la pantomima d'aquesta oposició i la presa de pèl que representa per les 5.000 persones que s'hi han presentat. Què farà el nou govern al respecte?

Ens agradaria fer extensiva la nostra queixa al tracte que ha rebut la infermeria i tota l'atenció primària en els últims anys per part de la Conselleria de Salut. Ho hem dit en altres ocasions: han valorat de la mateixa manera l'experiència laboral en primària que en hospitalària, han carregat només sobre els metges d'AP l'estalvi en despesa farmacèutica i a sobre han dedicat l'estalvi a despeses hospitalàries, han cedit la gestió d'uns quants EAP a empreses alienes a l'AP, han sotmès tota l'AP a gerents hospitalaris, han disminuït el pressupost global d'AP, ens han marginat en l'elaboració dels Plans Directors, han desvirtuat el Pla d'Innovació elaborat amb la participació de molts companys de primària per les pressions de les patronals hospitalàries, han cessat persones amb un llarg compromís professional  pel fet de discrepar amb decisions del Departament, etc.. etc..

En l'entrevista que el mes de març va mantenir la Junta de FoCAP amb la Consellera Geli ens va dir: “No sé de què us queixeu”. Doncs de tot això ens queixàvem, però vostè no ens va voler  escoltar. Esperem que el nou conseller tingui més capacitat d'escoltar i més ganes de conèixer el que pensem els qui fem l'atenció primària dia a dia amb els nostres pacients.

Per a més opinions sobre l'examen podeu entrar a:
http://www.facebook.com/topic.php?uid=126973947351249&topic=334

 
Participa entrant al Fòrum (+)

 

_________________________________________________________________________________________

COMENTARI
d'ANGELINA ZURITA DIESTRE, INFERMERA

(Motivación = V x E x M)

Madurar como el árbol que no apremia su savia y se yergue confiado en medio de las tormentas de primavera, sin miedo a que después pueda no llegar el verano. Pero el verano siempre acude. R.M.Rilke.
 
Nos hemos equivocado.Hemos planteado la pregunta incorrecta.
Durante las últimas semanas, el colectivo suplente e interino de enfermería ha sido evaluado, y ante este hecho, algunos de nosotros nos hemos cuestionado el resultado nuestras evaluaciones, ante la falta de información concreta o dirigida al equipo acerca de tales cuestionarios, o de cómo, donde  o a quien impugnar los resultados,  hemos terminando preguntándonos: ¿Qué se evalúa?.
Así pues, hemos intentado entender como de una medida subjetiva se pasa a un valor numérico objetivable. O donde están el seis, el siete, el ocho y el nueve. Hemos perdido algunos números y no sabemos donde están. ¿Tendremos que empezar a aprender de la mística de las matemáticas?

Ante la pregunta, la respuesta se materializa en forma borrosa, desenfocada: Enriquece nuestras dudas y plantea nuevas cuestiones.
Adaptémonos, celebremos el Neodarwinismo, pues aparecerán nuevas especies que habiendo nacido y crecido en circunstancias desfavorables aumentarán la capacidad de supervivencia a las inclemencias del medio.

Luchemos por el territorio, mimeticémonos con los puntos y baremos, y si las teorías son ciertas, una nueva enfermería, tal vez proviniendo un poco del azar, otro poco de algún factor externo (¿Aleatorio?), mutará en la Nueva Enfermería, una nueva especie:
Definiremos nuevos roles aunque hayamos olvidado el sabor del caldo primigenio y responderemos a los estímulos como aquel famoso perrito ruso, aunque la campana que nos hará salivar a nosotros no será un bistec, sino unos puntos positivos de buena conducta, ergo, modificaremos nuestra conducta.

La pregunta correcta, por tanto, es: ¿Cómo se evalúa? Y, buscando la excelencia de la pregunta: ¿Quién evalúa? La respuesta crea, en algunas situaciones, más dudas e incertidumbre. La respuesta al estimulo se generaliza, y un ambiente de trabajo tenso se materializa…Se habla y comenta en los pasillos, nos vamos mal a casa, hablamos con las familias, y volvemos al siguiente día con la esperanza de que será mejor.
En mi búsqueda personal por encontrar el sentido a tales hechos, y en una reflexión retrospectiva de mi trabajo desde que llegué a Atención Primaria, me he visto, día tras día, implicada con mis pacientes, escuchando como incorporan la pérdida de la salud en sus vidas, admirando como algunas y algunos son capaces de mejorar su calidad de vida gracias al acompañamiento de sus familiares, o a encontrar en sus propias soledades la fuerza motriz que les impulsa a seguir creciendo, y en algunos casos, sanando.
He visto a  personas de todo el  equipo, personas afortunadamente no perfectas, profesionales cualificadas, que, con o sin evaluación, seguirán siendo las mismas bellas y buenas personas que he tenido el privilegio de conocer y con quienes comparto una parte importante de mi vida.

Los que nos sentamos ante una mesa en una consulta de Enfermería, sabemos que gran parte de nuestra tarea es precisamente no obviar ese caldo primigenio, esos orígenes que  no podemos ni debemos olvidar…Cuidar, acompañar, educar, escuchar…Ayudar.

Y, alimentados de ese caldo, seguiremos creyendo en la bondad intrínseca de nuestros evaluadores, porque trabajar o vivir pensando  que alguien pueda dañar a otro, conscientemente, es doloroso.

Y, aún después de ser devaluada, sigo dando gracias por ser testigo de la vida: He visto como algunos pacientes en grupos de ansiedad y depresión daban un giro a sus vidas y tomaban decisiones que habían esquivado durante años o meses, he visto a adolescentes como me confiaban sus íntimos miedos y sus más elevadas metas, he admirado a  muchas mujeres que cuidan a sus madres y padres dependientes hasta y desde la saciedad, para luego saber decir adiós.

Y, he visto como mis compañeros de equipo sacan lo bueno y mejor de ellos mismos en situaciones que hacen que nos preguntemos, de nuevo, cual es el sentido de escoger, día tras día, este trabajo y no otro… no es solo por el dinero, no olvidemos que trabajamos con material sensible..Seres humanos…así como tampoco por  llevar una bata blanca somos mejores o más poderosos…Estamos aquí para y por nuestros pacientes.

Y, ese es, para mí,  el sentido y la respuesta.  

Reconocer una cualidad o habilidad profesional a cada uno de nosotros  puede ser el eje motivacional a partir del cual desarrollemos aún más nuestros potenciales. (McGregor, "El lado humano de las organizaciones", 1960), en consecuencia, teniendo en cuenta que la complejidad de la situación requiere saber que el total es más que la suma de las partes, yo decido recordar lo aprendido: La motivación, el respeto por nuestro trabajo, por nuestro equipo y por nuestros pacientes ya se había  forjado antes de ser devaluados.

Angelina Zurita Diestre, Enfermera EAP 3G Numáncia.
 

COMENTARI FoCAP
Ja hem comentat amb anterioritat la importància i els límits de l’avaluació dels professionals (Denúncia de David Sabaté). No hi insistirem.
L’Angelina ens aporta coses noves. Ens anima al desenvolupament d’una nova visió professional, competència professional amb consciència, compromís i compassió. Parla de la necessària i beneficiosa implicació amb els pacients, com a persones, per ajudar-les: “simplement” això, compromís per ajudar a les persones…! Gran veritat, nucli central de la nostra professió.
La motivació per la nostra tasca és interior, és personal, és pròpia, intrínseca. No ha de dependre ni d’avaluacions ni de devaluacions externes.
___________________________________________________________________  

 


 

CÀNCER COLORECTAL: PASSEM A L'ACCIÓ!

Francesc Borrell i Carrió

En la recent revisió del PAPPS (2009) el panel d’experts arriba a la conclusió de que un augment en la seva incidència, sobre tot a partir dels 50 anys en homes, aconsella realitzar programes de cribratge basats en detecció de sang oculta en femta.
Recentment la Conselleria ha llençat una iniciativa semblant, però basada en les Oficines de Farmàcia, aspecte que ha creat un cert malestar en el FOCAP, que en el punt 5é del seu manifest afirma:  “Reconsiderar el Programa de Cribratge de càncer colo-rectal centrant-lo en els equips i els recursos d’atenció primària.”
Doncs bé, m’atreveixo a proposar que el FoCAP lideri el programa preventiu en base als equips llençant la següent iniciativa.

1. Preguntar als membres adherits al FoCAP si els semblaria be iniciar el cribratge oportunista de la població de 50 a 75 anys, seguint els criteris establerts pel PAPPS, (revisió 2009).
 2. Establir una data per iniciar la campanya, i fer-ne la publicitat adient als mitjans de comunicació.
 3. Recollir tots els casos de nous diagnòstics dels centres adherits, com indicador principal de resultats.
  4. Recollir totes les proves demanades de sang oculta en femta dels centres adherits, com indicador principal de procediments.

 Sobre aquestes bases tan senzilles de ben segur pot sortir un equip de treball disposat a fer un seguiment del projecte i, per què no? treure’n una excel·lent publicació. I tot això sense anar contra de ningú, sinó a favor del pacient. Es clar que amb l’orgull de ser metges de família que, com altres vegades, no necessiten de l´Administració per saber què cal fer.
 
COMENTARI FoCAP
Durant el 2009 tant el PAPPS, com la Asociación Española de Gastroenterologia i la semFYC a través de la seva Guia de Pràctica Clínica sobre el tema, han revisat les seves recomanacions sobre el cribratge de càncer colorectal (adjuntem al final del comentari un extracte literal dels textos d’aquestes entitats). La controvèrsia continua però cada vegada són més les entitats científiques i professionals que recomanen el cribratge i per aquest motiu el FoCAP no qüestiona tant la iniciativa del Departament de Salut de posar en marxa el programa poblacional com la manera en que es va anunciar que s’implantaria.

Defensem, i les evidencies així ho recolzen, que els programes de cribratge ( tant el de càncer colorectal com els d’altres patologies prevalents) es facin des de l’Atenció Primària i amb participació protagonista dels professionals referents dels pacients (metge i infermera de família) i de la resta de professionals dels EAP.

Catalunya disposa d’una excel·lent xarxa de centres de salut que tenen tots ells circuits de recollida i transport de mostres als laboratoris de referència. No és comprensible ni acceptable que per implantar aquest programa de cribratge calgui crear un nou circuit de recollida i transport entre les farmàcies i els hospitals.
 
La privacitat que garanteix l’espai d’una consulta en un Centre de Salut en situacions de gran impacte psicològic com la comunicació de resultats amb un considerable percentatge de falsos positius i el tractament confidencial de la informació per professionals qualificats i entrenats en fer aquestes tasques, entenem que no es pot suplir per l’enviament de cartes i la recollida de mostres als taulells de les farmàcies.

L’atenció hospitalària especialitzada te sens dubte un paper fonamental en un programa de cribratge com el que es planteja, però la seva implantació sense la participació dels professionals dels centres de salut, considerem que és una greu equivocació que el pot fer fracassar.

Des del FoCAP advoquem per replantejar aquest i tots els altres programes de cribratge incorporant els següents aspectes:
- la participació paritària de professionals d’atenció primària i hospitalària en l'elaboració i seguiment dels programes
- les oficines tècniques de cribatge han d’estar situades a l’atenció primària garantint la coordinació amb l’atenció hospitalària.
- establir circuits eficients d’intercanvi d’informació a través de la historia clínica compartida i dels programes d’història clínica d’AP (e-cap i altres).
- garantir la participació protagonista dels professionals d’atenció primària referents dels pacients
-  garantir una visió comunitària centrada en el coneixement de la població que tenim els professionals dels equips d’atenció primària.

Propostes com les del Francesc Borrell poden ser de gran interès i des del FoCAP la recollim i proposem obrir un debat professional sobre aquest tema. Els adherits interessats en participar en el debat per valorar un futur programa de cribratge oportunista poden adreçar-se al FoCAP a través del correu: focap2009@gmail.com

Documents de referència
 
- M. Marzo Castillejo, B. Bellas Beceiro, E. Melus Palazón, C. Vela Vallespín, M. Nuin Villanueva, M. Vilarrubi Estrella . Prevención del cáncer a; PAPPS Actualización 2009. semFYC. Barcelona 2009. pg. 126-130.
Disponible a: http://www.papps.org/upload/file/10%20PAPPS%20ACTUALIZACION%202009.pdf

- Grupo de trabajo de la guía de práctica clínica de prevención del cáncer colorrectal. Actualización 2009. Guía de práctica clínica. Barcelona: Asociación Española de Gastroenterología, Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria, y Centro Cochrane Iberoamericano; 2009. Programa de Elaboración de Guías de Práctica Clínica en Enfermedades Digestivas, desde la Atención Primaria a la Especializada: 4. pg. 55-79.
Disponible a: http://www.guiasgastro.net/guias_full/textos/ccolon.pdf

_________________________________________________________________

 

 

COMENTARI D’ANDREU MARTÍNEZ

D'entrada més que fer un comentari personal, transcric una petita part d'un document, pàgines 6 i 7 (de la Fundació BBVA ) realitzat per dos professors de la Universitat Pompeu Fabra, cap a l'any 2002  respecte al finançament capitatiu i descentralització d'organitzacions sanitàries............. i

Per veure on hem arribat:
 "Debe señalarse, sin embargo, que una integración capitaneada por los hospitales de agudos puede retardar la innovación y la reasignación de recursos entre niveles asistenciales (que los cambios demográficos, tecnológicos y en morbilidad reclaman), por lo que debería prestarse particular atención a orientar el sistema sanitario hacia la atención primaria de salud. Ayudan a esta orientación las políticas de recomposición de la oferta de recursos humanos (frenar la sobreespecialización) y un reforzamiento del papel de la atención primaria, no sólo como puerta de entrada (portero) del sistema, sino como gestor de la utilización sanitaria.
Resulta por ello imprescindible interesar a todas las partes en dicha política para que se superen resistencias al cambio. De ahí la potencial contribución de la financiación caritativa para una oferta integrada de servicios".......... Igualito, igualito que el difunto de mi agüelito

Andréu Martínez Broto

 

COMENTARI FoCAP
Una gran veritat la que ens aporta el company Andreu.
Sota una pretesa integració (de l’atenció?, de la gestió…?), s’ha anat generalitzant un tipus de finançament capitatiu a l’entorn dels centres hospitalaris. Els territoris “capitatius” s’han dissenyat amb un hospital i els “seus” centres de salut d’influència. Quan es va iniciar aquest procès, molts professionals d’atenció primària ja varen denunciar l’error del plantejament. Amb el temps s’ha anat demostrant el que ens temíem: la capitació, muntada d’aquesta manera, ha suposat un recentrament de l’atenció en els centres hospitalaris, fins al punt que molts d’ells han arribat a obtenir eficiències provinents de l’esforç de contenció que l’atenció primària ve fent, des de fa anys, en l’ús de la farmàcia. L’atenció primària estalvia en farmàcia, l’hospital en treu un rendiment econòmic (sense millorar la seva part de responsabilitat en la prescripció!); l’atenció primària incrementa la seva cartera de serveis (urgències, control tractament anticoagulant, espirometries, petita cirurgia, extracció de cordals, cribratge ocular, etc.), l’hospital pot deixar de fer part de la seva activitat sense traspassar recursos…

Com sempre, quan l’hospital assumeix cartera, la cobra, quan ho fa la primària “se la menja de gratis”.

Quanta raó tenien els autors del document que ens comenta l’Andreu!: la innovació no ha de venir, en el nostre sistema sanitari, per un increment, perillós (iatrogènic), de la subespecialització, sinò per una reassignació de recursos (de tot tipus) per reorientar el sistema sanitari cap a l’atenció primària (o, el que ha de ser el mateix, cap a les necessitats reals dels ciutadans). I el document és del 2002…!

PER TENIR MÉS INFORMACIÓ NOMÉS CAL MIRAR L'EVOLUCIÓ DE LES PLANTILLES DE L'ICS EN ELS ULTIMS QUATRE ANYS (+)

_______________________________________________________________

 

 


COMENTARI I PROPOSTA DE GEMMA MIRANDA I NÚRIA DURÁN

Tot just he llegit el "llistat de Mesures millora AP" i m'ha sorprès que no hi hagi un punt on es demani que hi hagi la figura de dietista en els CAP. Teniu alguna raó per no tenir-ho en compte? Cal recordar que des d'abril del 2009 existeix la categoria professional de Dietista-Nutricionista a l'Institut Català de la Salut.

Ben cordialment,               

Gemma Miranda
Dietista Nutricionista
_______________________________________________________________________________________________________________

Sóc la Núria Duran (dietista nutricionista) que també participo en el fòrum. Penso que es podria afegir amb les mesures proposades que hi hagin dietistes-nutricionistes en els centres d'atenció primària i si no és possible actualment que ho tinguin previst per un futur no molt llunyà. És una llarga reivindicació per part del col·lectiu i des de l'associació de dietistes nutricionistes de Catalunya (ACDN).

Moltes gràcies.

Núria Duran
Dietista Nutricionista


 
COMENTARI FoCAP
És una reivindicació, que d'entrada no havia sortit, però és positiu que se n'hagi fet el comentari i se'n pugui parlar. Atès que no hi havia cap nutricionista al FoCAP, segurament per això no havia sortit. La figura de Dietista-Nutricionista a l'atenció primària és important, útil i necessària. El debat sorgeix segurament quan cal definir quin és el seu paper com a consultor dels metges i infermeres i on i com s'ubica. Els equips d'atenció primària tenen ja professionals especialitzats en determinades àrees que els donen suport com a consultors i altres que actualment no estan contemplats de manera generalitzada però que caldria valorar: fisioterapeutes, podòlegs, nutricionistes, psicòlegs, etc.
               
Gràcies pel vostre comentari i per treure el tema a debat.
_________________________________________________________________